Un dels nostres col·laboradors, en Marc Morales, ens aporta aquest analísis de l'obre de l'historiador Dani Cortijo autor de llibre Històries de la Història de Barcelona que des d'HistoJove us recomanem de manera molt significativa. Esperem que després de llegir aquest artícle us vinguin ganes de fullejar les pàgines d'aquesta obra feta per aquest jove histpriador. Felicitats Dani!
Ja fa força temps que estic seguint la trajectoria profesional d'en Dani Cortijo. Per l'edat d'aquest jove historiador puc dir que, molt probablement, varem coincidir a la Facultat d'Hitòria de la Universitat de Barcelona, possiblement varen creuar-nos en algun passadís, al sortir o entrar de la cafeteria o potser varem compartir una assignatura plegats. No obstant el que jo considero molt important és que, apart de que el destí ens va possar físicament en un lloc en concret, en una època deteminada, es la nostra manera, molt similar, d'entendre la història i que m'ha fet plantejar una sensació que tenia dins meu des de la meva època d'estudiant.
La feina de l'historiador es donar a conèixer el passat d'una manera científica, intentar buscar la veritat de fets o circunstàncies que varen suposar un canvi en el pensament, la societat i la cultura. La historiografia (l'estudi de la història) ens explica que aquest tipus de coneixement no sempre s'ha donat a conèixer de la mateixa manera, des de les cròniques medievals, fins l'escola dels annals que impulsa l'utilització d'altres ciencies per donar més informació i coneixement, els històriadors han anat modificant la seva ciència i adaptar-se als nous temps.
Al acabar la carrera de història vaig tenir la sensació de que calia renovar de nou la forma d'explicar i donar a conèixer els fets passat. Creec que la sensació era que calia començar a allunyar-se dels grans fets històrics, de les Grans Històries, per començar a parlar de les petites històries, de les Històries de la Història. Calia deixar de parlar dels Grans Homes de la història per començar a endinsar-nos en aquelles històries personales de la gent del carrer, de la massa social que forma la població, l'anomenat "pueblo llano". I naturalment tot això calia fer-ho amb un idioma planer, utilitzant els mitjans possibles per acostar la història real a la gent del carrer, saber captar l'atenció de tothom.
Després de llegir a en Dani no puc evitar sentir-me orgullós i integrat en una nova fornada de historiadors que pensen en apropar la història al gran públic fent de la nostra ciència una manera càlida i propera de mostrar el passat, no puc deixar de mencionar a altres joves historiadors que segueixo com en Ferran Vital o en Jordi Bonvehí i que també mostren aquesta inquietud en els seus escrits i projectes.
Després d'aquesta introducció entendreu perquè el llibre de Històries de la Història de Barcelona del meu colega historiador Dani Cortijo m'hagi causat una molt grata impressió. Feia temps que estava al darrera de llegir-me aquesta obra doncs, tot i que segeixo a l'autor des del seu blog Altres Barcelones, em faltava donar un cop d'ull a la seva obra cabdal i que sembla ser l'eix vertebrador del seu projecte. Després de molt de temps de tenir la intenció de comprar-lo i llegir-lo aquest mes de gener va caure a les meves mans i, la veritat, es que m'ha sorprès i l'he rellegit un parell de vegades abans de atrevir-me a esciure sobre ell.
Només obrir el llibre vaig tenir la sensació d'estar davant d'algú que, parlant com historiador, pensa i veu les coses com jo mateix. Sempre m'he parat en algun lloc on hi ha un monument històric i he tingut la necessitat de tocar-lo, tancar els ulls i imaginar aquell mateix lloc en temps ara perduts, com diu en Dani en la seva obra " Si ens aturem una estona en silenci i parem atenció, encara es poden sentir els crits dels avalots, les rialles de la canalla, l'olor d'espècies, els carros i cavalls, la sensació agra de la por, les il·lusions i esperances, els odis i amors, i les llegendes i mites que encara volen per entre carrerons estrets..." Això només passa quan sents una veritable passió per la història, al igual que al Dani després de llegir alguna cosa curiosa a la biblioteca o en algun arxiu també tinc la necessitat d'anar al mateix lloc on ha succeit els fets i intentar fer-me una idea real i palpable del passat.
Del llibre només puc dir elogis. Es tracta d'una guia sobre la història de Barcelona on a més a més el mateix autor ens dona les instruccions d'ús "El pots dur a la bossa o a la butxaca de la jaqueta, llegir-lo al parc, en un bar o al transport públic, ja que les seves històries es poden llegir aproximadament en el temps de quatre parades de metro, mentre esperes l'autobús o a la cua de l'atur. Pots anotar-hi obsercacions als marges, deixar-lo a algú, doblegar la punta de les pàgines per recordar on t'havies quedat o anar amb ell a peu de carrer per identificar els escenaris als quals fa referència", no em d'obligar que el llibre és un llibre urbà i com a tal ha de servir per ajudar-nos a conèixer la ciutat de Barcelona.
A continuació comences un viatge trepidant per la Barcelona Romana, Medieval, Moderna i Contemporanea, amb multitud de petites històries que mica en mica ens van mostrant els secrets de la capital catalana. Els capítols que més m'han impactat i agradat són: La muralla medieval oculta, Justes al Born, La Quinta Forca, El carrer dels Tallers, La matança del Call, Marques dels picapedrers, Un colp entre el cap e coll al rey, La gelosia xafardera del carrer de Montcada, El malvat compte d'Espanya, Cultura escatològica, La maledicció del Liceu, Personatges populats, L'avi de tots els elefants, La construcció del Barri Gòtic, Enriqueta Martí. La vampiressa del carrer Ponent, La plaça del Milicià Desconegut, Carrer de Miquel Pedrola, La plaça de Felip Neri. Les cicatrius d'un passat tràgic, Estacions abandonades... entre molts altres!
Al llegir l'obra d'en Dani t'adones, com historiador, que tots els llocs tenen la seves Històries de la Història i dona la sensació de que l'autor anima als lectors a buscar, aprop de casa seva, potser en el carrer on viuen, del seu petit poble o ciutat, una marca que potser passa desapercebuda i que te la seva petita i interessant història. Això es la verdadera feina de l'historiador, aconseguir captar i il·lusionar al lector, de ben segur que aquells que llegiu aquest llibre us queden ganes de passejar pels carrers de Barcelona i anar descobrint els tresors que en Dani Cortijo us està mostrant i això es tot un èxit que no puc deixar d'aplaudir i admirar.
Però no seria del tot sincer si no comentés un petit (molt petit) defecte que he trobat en l'obra de Històries de la Història de Barcelona. No ens enganyem, aquesta obra ha estat feta per un barceloní i potser peca de ser una obra pensada principalment per barcelonins, he trobat a faltar un mapa on s'indiques els llocs que ens mostra la obra o una petita explicació de com accedir als diferents llocs mitjançant el transport públic o similar. No obstant per aquells que estiguin interessats realment en anar a cadascún d'aquests llocs es tan senzill com agafar qualsevol guia de Barcelona i dedicar-te a passejar pels seus carrers i places més coneguts i centrics.
Però la feina d'aquest històriador no acaba aquí, com he dit abans estem davant de l'obra que es l'eix vertebrador d'un projecte molt més gran. Parlem dels historiadors 2.0., som aquells historiadors i historiadores que tenim la intenció d'acostar la història a tothom mitjançant les noves tecnologies web utilitzant els blogs i les xarxes socials. En aquesta nova manera de explicar la història en Dani no es troba sol, podeu trobar molts blogs que parlen de història apart de Altres Barcelones o el seu espectacular projecte HistoTube (molt recomanable). Podeu trobar dos bons exemples creats per dos bons històriadors dels que he parlat al principi, en Jordi Bonvehí és creador del blog Històries Manresanes i Ferran Vital escriu en un blog de la revista d'història Sàpiens anomenada Històries d'un mon real, jo per la meva part faig la meva petita aportació amb el blog d'HistoJove.
Estem davant d'una revolució en la nostra disciplina que justament està en els seus inicis i m'agrada pensar que formo part (encara que sigui d'una forma molt tímida i gairebé de puntetes) d'aquest nou procés o projecte que te, des del meu punt de vista, un clar precedent en el Dani Cortijo, des d'aquí l'encoratjo a seguir treballant i en seguir aquesta linea, moltes gràcies Dani per la teva feina, per la teva feina ben feta perquè, utilitzant de nou una frase del seu llibre, "El record és un fet col·lectiu. L'oblit també. Només de nosaltres depèn..."
No hi ha més entrades? Llàstima!
ResponEliminahttp://ceaviacarlisme.blogpsot.com