diumenge, 19 de desembre de 2010

CAN FREIXEDAS. HISTÒRIA D'UNA CASA MODERNISTA


Ara ja fa un any que els historiadors Pere Cervera i Marc Morales van poblicar aquest llibre d'Història Local de Vilafranca del Penedès. Can Freixedas. Història d'una casa Modernista és un estudi sobre la història d'un edifici que actualment és la Seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

La idea va sorgir del mateix Consell Comarcal que va tenir la idea de crear una crònica de la seva Seu tenint en compte que estem parlant d'un dels exponents més importants de l'anomenat modernisme vilafranquí. L'Institut d'Estudis Penedesencs va aceptar el repte i el Pere Cervera i el Marc Morales van aceptar aquest interessant projecte. L'Obra Social de Caixa Penedés va donar l'aportació económica i es va començar a redactar els primers textos i començar a fer la feina de cercar informació.


Perquè es important que apareixin aquests projectes? En Marc Morales ho te clar: "Es important tirar endavant projectes com aquest, no només per la Seu del Consell Comarcal, sinó de totes les cases modernistes que hi ha a Vilafranca i de les que no tenim un treball especific sobre les seves característiques i història" donar a coneixer no només les característiques arquitectòniques de la construcció sinó també els fets que es van viure dins i fora de les seves parets ha sigut la tònica a l'hora de tirar endavant aquest projecte.

Pels autors va ser molt important que, després de cercar la informació de la construcció (característiques formals del Modernisme, bibliografia que parlés de la contrucció de la casa, arquitéctes que van parcipar...), calia parlar de la part més humana de l'edifici. En moltes ocasions els edificis adquireixen el nom o cognom de la persona o familia que les habita i el cas de Can Freixedas és un exemple. Així doncs no podien escriure un llibre sense parlar de la familia que va habitar-la, els Freixedas.

Quan un historiador ha de parlar de la vida familiar d'unes persones en concret ha de pensar en vàries coses: Primer de tot trobar documentació escrita que parli sobre la familia en concret. Aquesta primera recerca sol ser complicada ja que alguns documents són dificils de trobar si la familia és molt antiga. Segon s'ha de contextualitzar cronològicament la vida familiar, es a dir, de quins fets històrics van ser testimonis o participants. Tercer i últim utilitzar les fonts orals per poder tenir un visió en primera persona d'aquella familia i les seves vicisituds.

Les fonts escrites van ser d'allò més interessants, el Marc Morales ens parla d'una troballa fins llavors desconeguda "A la placa d'entrada de la Seu del Consell Comarcal hi ha una placa que denomina a l'edifici com a Casa Font Rodona... Aquest nom ens va portar un primer dubte, potser hi havia hagut una primera familia, els Font Rodona, que va habitar la casa abans que els Freixedas? Així doncs calia buscar informació de més d'una familia..." mentre que dels Freixedas tenien molta informació oral, ja aque molts dels habitants de la casa continuaven vius, les Font Rodona eren uns totals desconeguts, així doncs calía anar a altre fonts "entre la lletra atapeida de varis notaris del segle XIX vam aconseguir descobrir trobar la informació gràcies a la certificació literal de la finca, una documentació on s'explica les modificacions que pateix la casa al llarg de la existencia així com les diferents compres i herències que pateix", però la Certificació Literal va donar altres sorpreses "... nosaltres esperavem trobar a la familia Font Rodona en les primeres linees, la sorpresa va ser gran quan no va ser així." ens comenta el Marc Morales.

Els historiadors es van trobar que, no només la casa havia sigut propietat de dos families, sinó que una nova familia entrava en joc, els Almirall. Es al cap de molts anys quan una tal Francisca Almirall, casada amb un advocat amb cognom Font Rodona que deixa la casa als seus fills. "Possiblement els Font Rodona varen ser els que van convertir la casa en la joia modernista que és ara", com molt bé apunta en Pere Cervera, on podem veure la ma de l'emblemàtic Santiago Güell, un dels arquitèctes modernistes que va actuar a la Vila.

Els Font Rodona sembla ser que es varen endeutar i van decidir vendre la casa a molt baix preu "suposem que les reformes a la casa per tal de fer-la modernista va suposar un ingrés molt elevat i per això la familia va haver de vendre per fer front a la despesa" comenta en Pere Cervera.

Per saber la història dels Freixedas, els últims inquilins de la casa, va ser molt més fàcil. Les fonts orals van ajudar moltíssim a entendre com era el dia a dia a la casa d'una familia benestant dedicada a la vinicultura. Aquesta obra te també la missió de mostrar al públic la vida d'aquesta burgesia tant típica de les capitals dedicades a l'agricultura, una burgesia que va impulsar la industralització de la industria dels aiguardents que va propiciar el creixement econòmic i industrial de Catalunya.

En conclusió, si voleu saber la història de les persones que varen habitar la Seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, saber les seves característiques arquitectóniques (sobretot l'important Gran Salo amb la seva balconada, un dels espais més importants del modernisme vilafranqui) i algunes de les anècdotes que es van viure dins de les seves parets no deixeu de consultar aquest llibre que trobareu per 14€ a la biblioteca Odissea de Vilafranca del Penedès. Us la recomanem.

HistoJove

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada