divendres, 17 de desembre de 2010

ORIGENS DEL CINEMA A OLESA DE MONTSERAT

La olesana Núria Llimona i Alemany, llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, ens mostra un petit artícle sobre els origens del cinema a Olesa de Montserrat i els seus inicis fins el 1939.


Els inicis del cinema a Olesa de Montserrat
Els inicis del cinema a Olesa fou a través de la tècnica del cinematògraf. No hi ha cap font escrita de l'època que ratifiqui aquesta dada, però sí es conserva un document del 28 de febrer de 1905: "[...] Que teniendo proyectado instalar provisionalmente un Cinematógrafo en el "Café Catalá" de esta localidad, lindante con la carretera de Viladecabalss a la Puda, cuyo funcionamiento del mismo se verificará con fuerza Eléctrica desde la máquina de vapor que existe en el molino de aceite de los herederos de D. José Voltà y Vivé [...]". Es tracta d'un permís d'instal·lació de corrent, presentat a la Secretaria de l'Ajuntament, en el qual apareix per primera vegada l'interès en situar de manera pròxima el cinematògraf. Coincidint la data però no el local, es contrasta la dada en una llibreta de notes, possiblement d'en Mossèn Josep Duran, qui escriu: "El primer cinema que funcionà fou en unes dependències de l'Hotel Gori, al carrer Anselm Clavé. L'empresari era el Sr. Colom, l'any 1905."

Altres fonts indiquen que el primer local on es va passar una pel·lícula muda fou a la Fonda Oriol (carrer Anselm Clavé núm. 159), per anar després al Teatre Principal, regentat pel senyor Josep Colom. L'import de l'entrada era de 25 cèntims i a la mateixa tarda es feien dues sessions: la primera finalitzava a les 19h., sortia la gent i començava una nova sessió amb el mateix programa. El Sr. Colom, animat per l'èxit, va fer edificar el local que durant anys ha tingut el nom de "Saló Goya". Però no només es veien les pel·lícules en sessions dedicades exclusivament al cinema, sinó que també se'n projectaven amb el cinematògraf durant la mitja part teatral al Teatre Principal els diumenges a la tarda. Els films projectats eren de diferents gèneres, tant dramàtica "La venganza del herrero", com còmica "Fonda tranquila" o fins i tot el film pintat en colors "Gabinete misterioso".

Innovacions i nous cinemes

La història del cinema a Olesa es coneix a partir del 1911 gràcies al Sr. Ramon Sanmartí i Alavedra, el maquinista del cinematògraf i pioner del cinema a Olesa. L'experiència del Sr. Sanmartí ens comenta que les primeres màquines de projecció eren de la marca Pathé, amb manubri i que tenien una velocitat de 30 quadres per minut. Ja a partir del 1915, la duració de les sessions era d'unes tres hores aproximadament i com que el cinema era mut, anava acompanyat amb discos musicals o bé algú explicava allò que anava passant a la pantalla.
Les innovacions i el desenvolupament del cinematògraf s'anaven fent evidents al llarg dels anys, així que es substituí el manubri pel motor, s'adaptà el fonògraf i els locals havien d'estar condicionats a unes normes.

 D'aquesta manera, El juny del 1912, l'ajuntament de la vila va exigí una inspecció de tots els locals on es feia cinema. Aquesta obligació era deguda al Real Decret del Ministeri de Governació del 14 de febrer del 1908. En alguns dels seus articles apareixien normes que requerien el compliment en tots aquells locals on s'hi projectaven films amb el cinematògraf:
Art. V: "Además de las puertas de entrada y salida de las fachadas, deberán tener los pabellones de cinematógrafos, puertas laterales, las cuales tendrán amplias salidas a las calles."
Art. VI: "El local tendrá todos los servicios para la extinción de incendios."
El mestre d'obres Pere Ros i Tort després d'analitzar els locals, va decidir que tant el local d'Heribert Pi, més conegut com Cafè de Cal Pi o Cine Model com el local del Teatre Principal s'havien de tancar durant un temps ja que incomplien alguna de les normes. Després de deu dies de romandre tancat, el Cine Model tingué novament l'autorització per al seu funcionament. Mentre que al Teatre Principal, el Sr. Josep Colom féu algunes reformes l'octubre del mateix any per adaptar-se a les normes.

Entre el 1917-1918 el Cine Model passava pel·lícules acompanyades d'un tercet musical.
En el Cine Goya, els films eren acompanyats d'un gramòfon. Les projeccions eren els dissabtes i diumenges i alguns dies assenyalats de festa. És a partir del 1919 quan s'iniciaren sessions cinematogràfiques tots els dijous. Aquest local fou tancat el dia 18 de juliol de 1921 com a conseqüència de la mort d'un jove olesà de disset anys després de trepitjar un cable d'alta tensió amb el qual funcionava el cinematògraf.
Entre els anys 1926-1927 funcionaven conjuntament el Cinema Goya i el Casino Recreativo Olesanés i a partir del 1928 també s'hi afegí el Centro Recreativo Obrero per la projecció de films.

L'arribada del cinema sonor

Al 1931 arribà a Olesa el cinema sonor incorporat i sincrònic i vers el 1936 s'inicià la projecció de films en color natural i amb efectes de relleu.

Es té constància que el març del 1933, dos veïns d'Olesa -Joan Galceran i Josep Salvador i Ribes- es presentaren al local de la Gaumont, situat al Passeig de Gràcia de Barcelona, per ser examinats com a operadors de cinema pel tribunal examinador d'operadors cinematogràfics. Per tenir dret a examen havien de pagar 20 pessetes.

L'acolliment del cinema a la vila d'Olesa fou molt favorable. Fent un estudi de les localitats i la població de la vila entre el període que comprenen els anys 1905 i 1920, la mitja de la població era de 3787 amb un nombre de 700 localitats en total. El tant per cent dels olesans que anava al cinema era del 20%. Entre els anys 1921 i 1939 augmenta tant la població com el nombre de localitats. El tant per cent augmentà fins el 25% de la població que assisteix al cinema. Entre aquestes dades s'ha de tenir en compte que fins el 1920 no arriba el tren a la vila; abans, per agafar la Renfe s'havien de recórrer uns dos quilòmetres caminant o amb diligència i aquest era un mitja que només podia permetre-se'l persones adinerades.

Fonts utilitzades:
Llibres:
AA. VV. (1981). Olesa de Montserrat: Gràfiques Olesa.
DURAN i DURAN, Lluís. (juny 1994). Músics i orquestres d'Olesa. Olesa de Montserrat: Gràfiques Olesa.
Revistes
AA.VV. "El baf asfixiador". Vida Olesana. Núm. 13, setembre 1925.
J.V. "Influències del cinema". Vida Olesana. Núm 28, desembre de 1926, pàg 6.
S.S. "El cinema flagell modern".Vida Olesana. Núm 117, juny de 1934, pàgs. 4-5.
David. "El cinema". Rubricata. Núms. 52, (4 de maig de 1935), pàg. 2; 58 (24 d'agost de 1935), pàg 2; 63 (9 de novembre de 1935), pàg. 2.
AA.VV. Reineixement Olesà. Núms 3, 4, 5, 7, 9, 11, 12, 13, 14. (15 agost 1918-16 juliol 1919).
AA.VV. Rubricata. Núms. 1, 5, 7, 24, 43. (4 de març 1933-8 de desembre 1934).
AA.VV. Vida Olesana. Núms 11, 12, 19, 21, 27, 32, 42, 43, 45, 53, 63, 65, 66, 67, 72, 80, 82, 84, 85, 88, 89, 101, 102, 104, 107, 112, 124, 125, 129, 136, 142. (juliol 1925-juliol 1936).
Arxius
Arxiu Municipal d'Olesa de Montserrat i l'Arxiu Fotogràfic.
Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat.

Núria Llimona
Llicenciada en Història de l'Art

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada