dissabte, 18 de juny de 2011

RESERVA VERDA. UNA MIRADA CRITICA D'UN LECTOR I HISTORIADOR



Reserva Verda es una novel·la escrita pel Penedesenc Ramon Grau. Al parlar d'aquesta novel·la ho faig des de dos vessants, com a lector i com a historiador. Tant la lectura com la història són les meves grans passions i creec que aquesta obra es una mescla de totes dues.



Farem una mica de resum de l'argument de la novel·la per aquells que no l'hagueu llegida: La Marta Alonso és una periodista provinent de Madrid que ve a Catalunya, de mala gana, per fer un reportatge sobre les reivindicacions de la Vegueria del Penedès. Al arribar es troba que la persona amb la que s'ha d'entrevistar ha mort en estranyes circunstàncies, aquest inquietant incident la porta a investigar una secta secreta que lluita per la preservació del Penedès i que està molt lligada a la figurà històrica de Mir Geribert un noble fronterer del segle XI.

Com tota obra Reserva Verda te algunes coses bones i algunes altres dolentes. Començarem per les bones...

La lectura és molt planera i enganxa al lector, això és innegable, però, per mi no és el seu principal atractiu. Per un penedesenc com jo el que més m'ha agradat i m'ha acabat per atrapar és que utilitzant la trama la novel·la ens està mostrant indrets del Penedès històric coneguts i no tant coneguts pel mateix públic penedesenc i fa una explicació molt acurada i entenedora de la història de la comarca. El Penedès (la Reserva Verda de Catalunya com es diu en la novel·la) és el veritable protagonista i hi és present en tota l'obra.

Una altre cosa que voldria destacar és l'acurada forma d'escriure que te en Ramon Grau, que fan que les descripcions sobre els espais monumentals on succeix la trama sigui prou entenedora i el mateix passa amb l'explicació de les idees, reivindicacions i problemes que pateix el Penedès (la Vegueria, la importància de no fer el CIM...), és fa palés de que l'escriptor sap del que parla i, el que es millor, sap perfectament com explicar-lo.

Pel que fa a la història es veu ben clar que l'autor s'ha documentat de manera exaustiva, ha llegit i s'ha entrevistat amb varis especialistes sobre història i història de l'art (ho testimonia en els agraïments i en la presentació de la novel·la feta per l'historiador Ramon Arnabat) i que es pot veure en tota l'obra on hi ha ements de fets i personatges històrics importants per aquesta comarca.

Tot i ser una novel·la força recomanable creec, des de la meva humil apreciació com a lector i historiador que també te una serie de mancances...

Si és ben cert que la lectura enganxa també es cert que arriba a ser massa comercial pel meu gust. Al llegir la novel·la un no es pot estar de fer comparances amb altres novel·les ja existents on hi ha els mateixos ingredients però ambientats en altres llocs. No es d'estranyar doncs que el lector arribi a pensar que en Ramon Grau és una espècie de Dan Brown penedesenc i que estem davant d'una nova i típica novel·la de misteri amb societats secretes creades en els inicis de l'edat mitjana amb tresors i secrets amagats en esglesies i custodiats per persones capaces de matar per preservar allò que amaguen. Malauradament Reserva Verda en alguns moments arriba a ensopir per caure en alguns tòpics d'aquest genere i no mostra novetats ni fa sorprendre al lector.

La trama doncs, no es nova, i les deduccions a les que arriba la protagonista per tal de anar resolent els enigmes no m'arriva a convencer en molts casos i, fins i tot, m'atreveria a dir que estan agafats amb pinces per fer avançar la novel·la.

Cal remarcar que conforme vas llegint hi ha moments que et dona la sensació que estàs llegint un fulletó turístic del Penedès i que arriba un moment que pot arribar a cansar. Dona la sensació que el llibre és més un reclam turístic per possibles lectors que no siguin de la comarca que no pas una novel·la en si i, al mateix temps, sembla que l'obra, escrita per un penedesenc, estigui escrita per penedesencs en un intent de fer-nos sentir orgullosos de la terra que tenim i de les seves grans virtuds. Mirant això des de la prespectiva de lectors no foranis pot semblar una mica petulant.

Pel que fa a la història. Com ja s'ha dit abans és fa palés que en Ramon Grau s'ha documentat molt bé en aquesta qüestió però, com en moltes obres de ficció que intenten ambientar-se en algun moment històric, ha caigut en el parany de dir mitges veritats en benefici de la trama.

Mir Geribert va ser un noble familiar dels comptes de Barcelona que va intentar crear un comptat fronterer i independent cosa que, finalment, no va aconseguir. Tal i com es diu l'obra aquest noble (que es va auto proclamar príncep d'Olèrdola) va tenir una vida convulsa i molt moguda amb la creació d'esglesies i castells per assegurar la seva terra, però la ficció actua quan parla de cert tresor que el mateix noble va amagar i que ha restat en secret custodiat per una societat segreta (amb anells i números simbòlics) fins els nostres dies... La veritat és que del tresor de Mir Geribert no s'esmenta en cap llibre que jo hagi llegit sobre aquest personatge (desconec si hi ha alguna obra que així ho indiqui i no hagi passat per les meves mans) i per descomptat que no m'imagino a un noble rude de frontera, que va basar la seva revolta contra el poder comptal en ratzies violentes contre els camperols fidels a la casa comptal barcelonina, amagant tresors i creant una complicada xarxa de secrets per arribar als nostres dies. No obstant això cal dir que és molt normal que la ficció modifiqui la història per fer més interessant la trama però això pot fer que alguns lectors es creguin més al escriptor que als historiadors i historiadores i es quelcom que cal tenir en compte i els historiadors i historiadores no hem de permetre.

El final de la novel·la encara deixa més sorprès des del punt de vista històric però això ho deixo per descobrir a aquells que encara no heu llegit l'obra.

En Conclusió, sempre des de la meva humil prespectiva com a lector i historiador, la novel·la Reserva Verda és molt interessant per la agilitat de l'escriptura de l'autor, una trama que enganxa englobada en un paisatge català que es interessant de coneixer, tot i tenir certs punt febles massa "publicitat" de l'enoturísme, una trama ja coneguda... Creec que és un llibre que cal conèixer i llegir per disfrutar-lo i coneixer un lloc encantador com es el Penedès que es mostra com una veritable Reserva Verda dins de Catalunya.

Marc Morales.

Cap comentari:

Publica un comentari