dijous, 17 de febrer del 2011

75 ANYS DE LES ÚLTIMES ELECCIONS DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

 













 Tal dia com avui, 16 de febrer, va haver-hi les últimes eleccions de la Segona República Espanyola, 75 anys després creiem que aquest fet bé es mereix un artícle en el nostre blog on farem un petit repàs de la Segona República, de com va sorgir i els èxits que va aconseguir fins la seva caiguda al 1936. Perquè es feina dels historiadors i historiadores que la memoria històrica no s'oblidi
Els inicis de la Segona República.

L'Espanya de la primera meitat del segle XX estava molt enrarerida socialment en comparació amb altres països europeus d'aquella mateixa època. Un govern que no representava la voluntat del poble, un gran protagonisme de l'exèrcit en la politica que havia propiciat una dictadura, un rei massa implicat en els diversos problemes que patía el país, la radicalitat del sindicats per l'expansió del comunisme arreu d'Europa, la forta repressió de les forces de seguretat vers els obrers  i, tot això, amanit amb la crisis económica derivada del crack del 1929 va desencadenar un trencament definitiu amb la monarquía i un nou ventall de posibilitats per tot l'estat.

Després de les eleccions del 12 d'abril del 1931, on havien triumfat els partits republicans d'una manera aclaparadora, el dia 14 d'abril es proclamava la Segona República Espanyola. En Lluís Companys ho feia des de el balcó de l'Ajuntament de Barcelona i, tot seguit, en Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, proclamava la República Catalana dins la Confederació dels Pobles Ibèrics per quarta vegada en tota la història de Catalunya (veure el nostre artícle d'en Ramon Suriol). Aquest fet va trasvalsar al recent estrenat govern de Madrid presidit per Alcalà Zamora que aviat va enviar una Comissió per tal de pactar un acord i arribant així a la creació d'un govern autònom, la Generalitat. L'Estatut de Núria va obtenir el 99,4% dels vots catalans però va ser retallat a les Corts de Madrid al setembre del 1932 cosa que va significar un pas enrere en les espectatives que els catalans tenien en el nou govern republicà.

La nova Constitució Republicana promulgava molts drets, entre els que descatem, el vot per les dones i la seva igualtat vers l'home, el sufragi universal, la independència del poder judicial, justicia gratuita per als necessitats, declarà no tenir cap religió oficial, promolgava la llei del casament civil i del divorci... etc.

La nova República era molt moderna en comparació als altres moments polítics que havia viscut el país i es va encetar un projecte molt ambiciós. Primer calia acabar amb un important problema, l'analbetització era molt elevada, es va encetar la construccions d'infinitat d'escoles públiques i es van apostar per mètodes pedagògics innovadors, a Catalunya l'ensenyament es va començar a impartir en català, també es va apostar per les escoles mixtes i pel laïcisme (la majoria de les escoles estaven dirigides per religiosos).

Els membres del govern republicà eren lliure pensadors, una nova fornada d'intel·lectuals que apostava per acostar la cultura a la gent. Es va treballar en la creació de biblioteques, va potenciar les asscociacions culturas, els grups de teatre i una important llibretat de premsa que va propiciar la creació de molts diaris, alguns dels quals, eren especialment crítics amb la República.

Es van apostar per la millora d'infraestructures públiques on els diversos ajuntaments republicans van tenir una importancia clau. La millora de la via pública, el clavagueram, voreres, il·luminació de carrers, abastiment d'aigua potable, instal·lació de la xarxa telefónica...

Però la República tenia davant molts conflictes. Per una banda les esquerres formades per un radical moviment obrer vinculat a l'anarquisme que veia moderades les reformes portades pel govern. Al camp català hi havia el conflicte rabassaire; des del segle XIX la propietat de la terra estava en mans d'uns pocs terratinents i els pagesos treballaven aquestes terres amb un contracte anacrònic que presentava molts problemes, per solucionar aquest conflicte el govern de la Generalitat al 1932 va aprovar la Llei de Contracte de Conreu, en la que es deia que la propietat de la terra tenia una dunció social i practicament impedia el desnonament dels pagesos.

Les dretes veien en la República un atac contra els seus interesos i els eclesiàtics veien perillar un control que havien tingut desde l'edat mitjana. A Europa començava a sorgir el feixisme i molts eren els que miraven cap aquest moviment com la única solució per enderrocar la República. La situació era tensa i a les eleccions de novembre de 1933 les dretes van guanyar amb una amplia majoria.

Els fets d'octubre

L'arribada de les dretes al govern va fer tirar enrere moltes de les reformes, començava així el Bienni Negre (1933-1935), només la Generalitat de Catalunya presidida per Lluís Companys esdevenia l'únic territori espanyol amb un govern d'esquerres. La situació va empitjorar quan membres de la CEDA, un partit propens al feixisme amb el seu líder Jose Mª Gil Robles entraven en el govern. 

El moviment obrer se sentia amenaçat i es va crear l'Aliança Obrera i es va fer una crida a la vaga general el dia 5 d'octubre que  va tenir un especial seguiment a Asturias, aquesta vaga va agafar un clar caràcter insurreccional. El dia 6 d'octubre a Catalunya el president Companys proclamava l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, trencant així amb el govern central. La gent exaltada va iniciar una revolta amb un clar signe anticlerical, els fets van escapar-se de les mans i al dia següent el president Companys va ordenar la rendició dels insurrectes catalans i va començar una important repressió a les esquerres, el govern de la generalitat va ser empresonat.

Les últimes eleccions republicanes

En aquest context, el 16 de febrer se celebren les terceres eleccions generals de la República. Els dos bàndols estaven ben definits i cadascún tenia clar que calia una unió forta per aconseguir una victòria consistent a les urnes. Per una banda es va formar el Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya) compost per partits de l'esquerra republicana. A Catalunya el Front d'Esquerres estava liderat per Lluís Companys i format per ERC, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà, Pertito Obrer d'Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya. Pretenien el restabliment del govern autònom de catalunya, l'aministia política i social i el retabliment de la llei de Contractes de Conreu (derogada durant el Bienni Negre).

A l'altre banda estava el Front Català d'Ordre  amb una coalició de partits de dreta encapçalades per la Lliga Catalana, amb Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radicali i Renovació Española. Aquest grup tenia un programa basat principalment en que calia una ma dura contra el caràcter revolucionari de les esquerres  per tal que no es repetissin els Fets d'Octubre.

La victoria va ser pel Front Popular. Els dia 19 de febrer es forma un nou govern, s'inicien les reformes, l'amnistia dels empresonats pels Fets d'Octubre, es reposa la Llei de Contractes de Conreu, els pagesos desnonats recuperen la terra, es restauren ajuntaments i molts càrrecs son restituits, el president Lluís Companys torna a la Generalitat amb el seu govern.

Però no tothom va aceptar la victòria de les esquerres, les dretes no estaven disposades a rendir-se, a l'endemà de les eleccions es van començar els preparatius del cop d'estat que al 18 de juliol portaria un dels conflictes bèlics més important de la nostra història recent.

Us recomanem llegir un artícle publicat a la Fura cliqueu aquí

HistoJove

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada