La historiadora cornellanenca Sònia Quijada Márquez vol amb aquest article fer breu recorregut per la història de Cornellà de Llobregat amb la intenció de que la gent comenci a conèixer-la com una ciutat amb la seva pròpia Història i no només com el lloc d'origen dels Estopa, Reyes Esteve o l´ex alcalde José Montilla.
Breu història de Cornellà del Llobregat
Estem al delta del riu Llobregat, producte de la dessecació i posterior ompliment d´una badia natural on ara es troba l´actual territori de Sant Boi, Cornellà, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Així, part de la terra que trepitgem, és el resultat de l´acumulació de sediments dipositats pel riu a través de milers d´anys. La resta del territori és format per diferents terrasses geològicament més antigues que s´escalonen cap la serra de Collserola.
Som a 5 de setembre de l´any 980 on un prevere anomenat Galí acaba de fer el seu testament. En el pergamí hi ha escrit el topònim llatí Corneliano, l´evolució del qual derivaria en l´actual Cornellà. Efectivament, ens trobem a una de les ciutats properes a Barcelona i els seus orígens es remunten fins l'època romana.
Les excavacions arqueològiques portades a terme a Cornellà del Llobregat, concretament a la zona de l´ajuntament, Can Vallhonrat i el castell, al 1928, han demostrat que va existir una primitiva vila romana al segle III dC. que va constituir el primer nucli estable de poblament i un centre d´explotació agrícola. La vila de Cornellà va estar formada per un seguit de dependències i edificacions destinades a l´activitat agrícola, els habitatges de la mà d´obra i la residència del propietari.
El creixement medieval
La cristianització de Cornellà es va produir molt aviat i per això al segle VI es va construir, en el lloc de l´antiga vila romana, una església paleocristiana de planta basilical amb absis de cinc cares, segurament sobre els fonaments d´un antic temple pagà. Aquesta primitiva església va complir funcions de temple parroquial on els nombrosos treballadors de la terra buscaven consol en la nova fe.
Els cornellencs del segle X van poder veure com es produïa un gran augment de població que va fer necessària l´ampliació de l´antiga església paleocristiana. A finals d'aquest segle hi van ser afegides dues columnes pre-romàniques amb capitells corintis, amb influència de l´art cordovès, suport de l´arc major de l´església.
No és fins el darrer terç del segle XI quan els parroquians abandonen l´antiga església i inicien la construcció d´un nou temple, d´estil romànic, situat en el lloc on avui es troba el temple de Santa Maria. Aquesta capella va exercir les funcions d´esglèsia parroquial durant tota l´edat mitjana, fins que al segle XVI es va començar la construcció de Santa Maria. L´organització civil del territori també es va realitzar en aquest segle, el terme de Cornellà no va ser mai un estat jurisdiccional o terra de barons. Ben al contrari, Cornellà va aparèixer sempre formant part del territori de Barcelona, sobre el qual el Consell de Cent va exercir sempre una efectiva jurisdicció.
Així doncs la petita vila de Cornellà va continuar situada entorn de la capella romànica que exercia de temple. En el lloc on s´havia alçat la primitiva església visigòtica, els parroquians hi van construir una nova capella sota l´advocació de Sant Salvador.
L´augment de la població al llarg del segle XIII va motivar l´expansió de la vila , com ho demostra l´aparició de nous camins com Camí Nou o Camí de la Massanera, a més de la construcció de noves masies escampades per tot el terme i que va consolidar una xarxa de camins veïnals o secundaris que unien les masies entre si i aquestes amb el nucli de la vila.
En el creixement del nucli urbà, va tenir-hi un paper primordial els propietaris del castell de Cornellà. Entre els anys 1270 i 1355, els senyors del castell i la Pia Almoina (institució que depenia de la catedral de Barcelona i creada al segle XII per ajudar als pobres) van establir pagesos en diverses peces de terra de la seva propietat perquè hi edifiquessin cases amb l´obligació d´habitar-les. També hi van ser construïts una torre fortificada i un forn.
Crisi Moderna
Durant la primera meitat del segle XVI Cornellà va viure un període de continuïtat respecte a l´etapa anterior. La pagesia cornellanenca va començar l´edat moderna en una posició estratègica excel·lent la qual cosa li va permetre participar en els guanys econòmics d´una agricultura en continua expansió.
La vila creix i es consolida amb una reorganització del govern i de la parròquia amb obres d´interès públic com la construcció de la nova església o dels terraplens de defensa del riu.
Al segle XVII els pagesos van patir nombroses males collites durant anys succesius i això va provocar epidèmies i l'estancament de la població, era l'anomenda "crisi del segle XVII" que afectava a la resta del mon Occidental.
Els camperols cornellanencs no van poder fer front als deutes i van començar a perdre les seves propietats que van passar, majoritàriament, a mans de la burguesia barcelonina. D´aquesta manera els pobres pagesos de Cornellà es van convertir en arrendataris o masovers. Aquest canvi en la propietat de la terra va comportar conseqüències importants ja que el control de la renda de la terra es trobava, a partir d´aquell moment, sota el control de propietaris que residien fora del municipi i, per tant, les decisions que afectaven a la comunitat eren presses per un grup social no resident a vila.
De la mateixa manera el govern de la parròquia va passar a mans d´un grup social reduït que es caracteritzava per l´absentisme i això va comportar perjudicis pels cornellanencs perquè ja no es tenien en compte els interessos de la comunitat i es paralitzaven les iniciatives que havien sorgit al segle anterior.
Al segle XVIII Cornellà va viure una millora econòmica gràcies a que es van posar en conreu la totalitat de les terres del terme municipal i conseqüentment es va produir un augment de la població (gràcies a la millora de la seva alimentació i a l´absència de les mortaldats epidèmiques), la millora econòmica dels pagesos va quedar reflectida en les obres d´ampliació i reforma de les masies i l´arribada de jornalers que, amb l´expansió de l´agricultura, s'hi va fer necessària per treballar les noves terres.
Per altra banda es van produir millores en les tècniques de conrreu i utillatge agrícola, es van introduir nous conreus i nous sistemes de rotació. Però el fet més rellevant per l´agricultura va ser la creació del Canal de la Infanta Carlota al 1819, a partir d´aquell moment les terres de la part baixa del terme es van convertir en regadiu la qual cosa va comportar un augment de la producció, la introducció de nous productes (llegums, hortalisses i arbres fruiters) i l´inici de la industrialització.
L'inici de la industrialització
Progressivament Cornellà va passar de ser una població típicament agrícola per convertir-se en una ciutat industrial. Malgrat que es va produir un gran augment de la població cornellanenca no era suficient per satisfer la creixent demanda de mà d´obra que exigia la indústria i per això es va necessitar l´arribada de població immigrant que va possibilitar l´increment de noves empreses. Fins a la segona dècada del segle XX la població immigrada provenia majoritàriament de la comarca del Baix Llobregat i de la resta de Catalunya, però a partir de 1920 la immigració prové d´altres regions d´Espanya sobretot d´Andalusia i de la zona Mediterrània. L´augment de la població va comportar el desenvolupament de l´associacionisme i el sorgiment de tot tipus d´entitats sòcio-polítiques o culturals les quals es dedicaven a la formació cultural de la naixent classe obrera.
Podríem dir que a començaments de la IIª República Espanyola Cornellà ja era considerada una ciutat industrial, tant pel que fa al nombre i a la importància de les empreses localitzades al municipi com pel que fa a l´alt percentatge de població activa que treballava a la indústria.
Després de la Guerra Civil espanyola, amb el triomf del franquisme, es va iniciar un període de gran depressió econòmica que va durar uns 20 anys aproximadament. És a partir de l´any 1959 amb l´anomenat Pla d´Estabilització que Cornellà, com a fidel reflex del que succeïa a tota la Catalunya industrial, va viure un espectacular creixement econòmic. Gràcies a aquesta recuperació econòmica es va produir un gran augment demogràfic en els anys següents, així va passar de tenir 11.000 habitants al 1950 a 76.000 a l´any 1970. El màxim índex assolit en població va ser a l´any 1981 amb 91.000 habitants. Aquesta situació va comportar la creació de nous barris als anys seixanta i setanta com són els barris de Sant Ildelfons, Gavarra, Almeda, Pedró, Centre, Fatjó-Fontsanta i Riera, els quals configuren avui l´actual Cornellà.
Al 1973 les conseqüències de la crisi del petroli van castigar durament la població cornellanenca. Es va produir un procés de desindustrialització que va comportar la desaparició de moltes empreses, grans i petites amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball. Es va arribar a un índex d´atur del 30% de la població activa.
Es van necessitar uns 10 anys per començar una lenta recuperació de l´economia cornellanenca i un descens de l´atur. Al 1985 es crearen les ZUR (Zones d´Urgent Reindustrialització), que a Cornellà es van instal·lar al polígon Femades. L´entrada (gener del 1986) d´Espanya a la CEE impulsà de nou l´economia espanyola i Cornellà va rebre ajuts a través dels programes anomenats FEDER.
La política de promoció i urbanització del sòl industrial és un dels factors clau que va permetre l´establiment de noves indústries en els polígons de Femades, Est, Almeda i Solanes i altres empreses, ja instal·lades van portar a terme una ampliació de les seves fàbriques com és el cas de la Siemens.
Els darrers anys fins avui dia Cornellà està treballant per poder dependre més d´ella mateixa, així ha creat un auditori, una fira i centre d´empreses, parc de la Infanta, recuperació i creació de noves places, nous centres, nous habitatges,etc.
La imatge de Cornellà com una ciutat industrial amb pocs atractius històrics es clarament errònia, es interessant visitar aquesta ciutat fent un viatge per la seva Història a través dels seus monuments i edificis emblemàtics. Segurament quedareu sorpresos ( com li succeeix a molta gent) de la riquesa de restes, monuments, edificis que encara es conserven i que ens recorden que aquesta ciutat també hi van haver camperols, ramats, masies, castells,… a més de fàbriques, indústries, empreses o hipermercats.
Sònia Quijada Márquez
Històriadora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada