LA OLÈRDOLA MEDIEVAL (SEGLES X-XII dC)

L'historiador medievalista Oriol Tutusaus i Llanas ens presenta Olèrdola Medieval, un important poblament situat al Penedès que es pot visitar i del qual l'autor ens descriu el que podem trobar i una mica de la seva història.

 

La Olèrdola Medieval (segles X-XII dC)

Olèrdola va jugar un paper molt important a l'Edat Mitjana. Els medievals es van trobar una ciutat construïda, en part, ja que Olèrdola era un poblat iber que després aprofitaren com a fortalesa els romans. Així doncs, els medievals ja es trobaren part de la muralla construïda i algunes cases així com altres elements com la cisterna o el sistema de rec.

Però la meva idea no és explicar l'Olèrdola pre-medieval, sinó la medieval.

El segle X és quan els comtes catalans es desvinculen dels reis Francs. Arran d'això hi ha un moviment colonitzador i els comtes es veuen en la necessitat de protegir els colons, que s'estan instal·lant en les zones de la frontera, es comença a organitzar el territori aixecant fortaleses i castells. És en aquests moments quan es crea Olèrdola en el primer terç del segle X.

És l'època de reconquesta cristiana de terres musulmanes, Olèrdola juga un paper important en aquesta repoblació, ja que el penedès és límit de frontera. Així doncs el Penedès consolida el seu paper fronterer en terra cristiana, amb el límit de fronteres dels rius Llobregat, Cardener i Garà, el que s'anomena la Marca del Penedès. Apart, el Penedès també té un paper importantan perquè per ell hi passa l'antiga Via Augusta, aquesta comunicava la Catalunya Vella amb l'Islam i rebia el nom de calciata francisca.

El comte Sunyer, fill de Guifré el Pelós, enforteix el límit cristià del Penedès, estenent la marca més lluny que el Llobregat.

Així Sunyer fa construir un castell a Olèrdola i una església en el 929, això ho podem veure documentat en les dotacions de l'església de Sant Miquel del 992.

La construcció d'Olèrdola es fa aprofitant les antigues restes de la fortificació romana i el poblat iber.

Es tria Olèrdola ja que presenta unas situació estratègica molt bona, està envoltada de cingles i sol te una ruta d'accés, apart d'estar en un lloc elevat, turó, i presentar unes fortificacions ja fetes d'antic, així com una talaia romana.

Va a dir que el segle X estava marcat per pillatge de lladres i nombroses ratzies musulmanes que travessaven la forntera; la fortalesa d'Olèrdola servia de control, organització i defensa del territori.

La nova fortificació d'Olèrdola va fer que es tornés a repoblar. Els castells en aquella época servien de protecció de tota aquella població pagesa que ocupava un territori sense propietat (aprisio).

Olèrdola en els segles X-XI abastava una gran superficie, que seria tot el gran Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf), i estava sota el domini comtal de Barcelona. A mitjans del segle X molts nobles comencen a acaparar moltes terres i la superficie olerdolana queda reduïda a la meitat.

En el 985 Al-Mansúr fa expedicions de ratzies al pla de Barcelona, la mateixa Barcelona i la comarca del Vallés es veuen en perill. Es creu que Al- Mansúr també entrà a Olèrdola, destruint part de la ciutat, sobretot el temple romànic, que es va haver de tornar a construir. El1025 Olèrdola rep franquicies semblants a les de Barcelona per part del comte Berenguer Ramon el Corb, per fer front a l'acumulació de terres nobiliàries.

A mitjans del segle XI Olèrdopla es escenari de les revoltes nobiliàries en contra del domini dels comtes de Barcelona. El noble d'Olèrdola, Mir Gelibert, s'autoproclama Princeps olerdulae, encapçalant la revolta contra la casa comtal de Barcelona, reclamant l'autonomia per les seves terres. A la seva causa se li ajunten altres nobles que volien també la independència, senyors del Penedès i del Vallès. Això ho fan en una situació dèbil pel casal de Barcelona ja que Berenguer Ramon el Corbat ha mort i hi ha divisions internes pel control del comtat tot i que després Ramon Berenguer I aconsegueix normalitzar la situació.

El que fa Mir Geribert i els altres senyor feudals es fer un abús del seu poder, venent les franqueses donades pels comtes, assaltar possessions comtals i, fins i tot, incitar als musulmans a no pagar les pàries, impostos, als comtes de Barcelona.

Tot i la debilitat del poder del casal de Barcelona, el comte Ramon Berenguer I es refà gràcies a l'ajuda econòmica que rep de les pàries musulmanes i envia un exèrcit al Penedès per acabar amb la revolta.

El 1050 Mir Gelibert, veient-se abandonat pels altres nobles i vençut per les tropes del comte de Barcelona es rendeix, sometent-se a la justicia d'aquest.

Com a resultat el comte de Barcelona recupera el domini d'Olèrdola i el vassallatge de Mir Geribert i la seva esposa Guisla, que reben el perdó comtal després de jurar fidelitat. Els comtes de Barcelona perden les possessions dels territoris a causa de la revolta nobiliàriua, però aquest nobles igualment estaven sotmesos a ells i, per tant, seguien posseint-les.

Com a càstig Mir Geribert és enviat a lluitar contra els musulmans a Mora d'Ebre, i ell i el seu fill moren en una expedició a Tortosa el 1060.

En el segle XII els almoràvits fan incursions a Olèrdola que fa que s'hagi de reconstruir la fortalesa. El 1108 els habitants d'Olèrdola reben privilegis i franquicies per part del comte Ramon Berenguer III, per tot aquell qui habités el castell, el reconstruís o l'hagués defensat.

Els habitants volen anar a viure a la plana, per estar més aprop de les vies de comunicació i dels camps i, al no tenir cap finalitat defensiva, ja que les fronteres van creixent.

Olèrdola comença a perdre la seva situació estratègica. En el 1065 es crea la Torre Dela a la plana i es comença a poblar al voltant d'aquesta; al cap d'un temps aquest nucli es converteix en Vilafranca que, a finals del XII, es converteix en capital de comarca suplantant Olèrdola.

Sabem que l'estructura medieval d'Olèrdola estava dividida en 3 àrees segons els tres estament socials. Així trobem que els nobles i el clergat estarien a la part superior del poblat, mentre que el poble o Jussà estaria a la part inferior.

Es va fer un mur més resistent, aprofitant el ja fet pels romans, que tenia les mateixes funcions que a l'antiguitat, per una banda les defensives i, per l'altre, servia com a paret per diverses cases.

Junt a la talaia es va construiir un edifici rectangular, el castell, que feia funcions de torre per controlar el territori. Aquest castell, apart, també servia se residència al castlà o senyor d'Olèrdola i als milites que allà hi havia.

En aquesta zona elevada també trobarien les e3dificiacions religioses. El temple pre-romànic de Sant Pere, que es destruí, i el temple romànic de Sant Miquel, de finals del X. Al voltant d'aquestes fortificacions trobariem la necrópolis amb les tombes antropomorfes.

El poble estrobava a la part inferior i constava d'uns seguit de cases i carrers tallats a la roca que recorden al oppidum iber.

Ens han arribat fins a nosaltres les sitges, els habitacles, els fortas dels pals i els canals excavat a la roca.

A la franja de llevant també es trobava la pedrera i el granes, junt amb la premsa de vi i el celler.

Fora el recinte emmurallat, en les pltaformes de davant, també hi havia un barri medieval.

Es construí un altre temple fora del recinte, el de Santa Maria, i al seu voltant hi havia una gran necrópolis de nadons i infants. Apart del temple i la necrópolis podem trobar diferents habitacles tallats a la roca, amb les seves sitges i les canalitzacions. Trobem gran informació arqueològica material: olles, gibrells, gerres de ceràmica gris... Els utensilis de fusta, al ser orgànic no s'han pogut conservar, tot i que es creu que devien ser nombrosos. Cal destocar l'exitència de monedes del 1185, del rei Alfons I i ovòls de quatern, se sap que també hi havia relacions comercials entre la cultura musulmana i la cristiana però no trobem gaires restes, veiem mancúsus i dinars d'or del califa de Córdova Hissam II 976-1009 dC.

Situació geogràfica

En l'actualitat el que queda de la ciutat medieval d'Olèrdola és el seu conjunt arqueòlogic que es troba al sud-est del municipi que rep el mateix nom, Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès. Aquest municipi devia estar format per grups dispersoso de cases i masos, agrupant a un grup reduït de famílies en un punt concret, al igual que els pobles actuals del voltant. Així doncs tindrien entre quatre i sis famílies o més en cada un d'aquests grups, que actualment s'han convertit en pobles.

Aquest municipi actualment està format per disset nuclis, amb Sant Miquel d'Olerdola com a cap, també hi podem trobar: Moja, Sant Miquel d'Olèrdola, Sant Pere Molanta i Viladellops. Aquests pobles a la època medieval eren simples cases agrupades.

Olèrdola limita per la banda nord amb la capital de comarca, Vilafranca del Penedès. Esta situada sobre el turó de Sant Miquel, a la zona de contacte dels contraforts meridionals del Garraf i la depressió del Penedès. Té un altitud d'uns 350 metres i la seva superficie avarca 3,5 hectàrees de recionte emmurallat.

La seva superficie és de planta quadrangular i té una amplada mitjana de 130 metres i una longitud de 280 metres.

Olèrdola es troba en una plataforma rocosa, envoltada de cingles. Això fa que sols tingui una via d'accés, per la zona nord-est, on està lleugerament inclinada, i que formi una talaia natural, molt bona per la defensa. A part, degut a la seva situació sobre el turó, es pot observar visualment Montserrat i altres punts, com el puig de l'Àliga, o la plana penedesenca, convertint-lo en un bon lloc de vigilància.

Des d'Olèrdola es tenia bona visibilitat del lloc, i així es podia tenir contacte amb els castells de la vora, com el de Sant Martí, que és on devia habitar el veguer d'Olèrdola. Per accedor-hi s'ha de fer des de la carretera comercal c-244, el tram entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. En aquesta via es troba el camí d'accés al complex, després del poble de Sant Miquel d'Olèrdola. També s'hi pot accedir des de la nacional 340 de Barcelona-Tarragona, per l'autopista A-7, la carretera del Garraf o l'autovia del Garraf A-16. Pel que fa a l'època medieval s'hi podia accedir gràcies a que per sota el turó hi passava la vella Via Augusta, dita calciata francisca.

Si tenim en compte que dintre el recinte hi havia 3,5 hectàrees, i hem vist que a les ciutats medievals hi havia 150 persones per hectàrea, podem dir que dins de la ciutat hi habitaven possiblement unes 450 persones, més le que hi havia fora el recinte emmurallat, podia arribar perfectament als 700 habitants.

L'agrigultura que hi ha avui no deu ser gaire diferent, perquè el sól no ha canviat gaire, així i deviem trobar: Agricultura de secà, amb cereals i vinyes, ramaderia ovina, porcina i avícola.

La ciutat medieval

Anem a descrire ara com era l'Olèrdola Medieval, per tant començarem amb el primer que trobem al arribar a la ciutat, la murall.

Muralla:

Només arribar al turó d'Olèrdola el primer que ressalta és la seva muralla. Contruida pels romans i reaprofitada a l'època medieval amb algunes millores. Aquesta muralla feia uns 2 metres de gruix i tenia una llargada d'una banda a l'altre dels cingles d'uns 145 metres. La seva màxima altura era d'uns 4 metres, al menys que s'hagi conservat.

Construica directament sobre la zona boscosa es dividia en 4 trams de llenços, cada un separat per una torrre. A la part centrel hi havia una porta gran, possiblement feta de fusta, tot i que ara és de ferro, aquesta porta estava flanquejada per una torre quadrada a cada costat de 3,5 metres.

És interessant la torre que es troba més septentrional, només arribar a la muralla pel camí, que té una forma d'esperó.

La part no reconstruida, sinó feta pels habitants de l'època medieval, és més petita, és una muralla d'uns 90 cm d'amplada solament, que servia de mur posterior d'habitatge de les cases i tenia uns 21 metres, en el tram de la muralla de l'est.

La construcció es presenta molt resistent i sòlida, preparada per resistir qualsevol ataca, no es difícil imaginar que hauria d'impressionar, ja que una de les finalitat, apart de la defensa, era la propaganda i el respecte cap al senyor, per això la construcció pels habitants d'aquella època devia ser esplèndida, i s'havien de sentir segurs rera aquella muralla.

Pedrera:

Hi ha dos pedreres a Olèrdola, les dos daten de l'època romana, però es van fer servir a l'Edat Mitjana per la construcció. Una es troba al peu de la muntanya, i l'altre es troba dins el recinte, al costat de la cisterna. Així podem dir que alguns dels habitants d'Olèrdola eren picapedrers i constructors que es dedicaven a treure pedra i a construir cases i altres edificacions, alhora que reconstruïen la muralla romana.

Cisterna:

Els romans van construir una enorme ciusterna excavada a la plataforma rocosa, amb una profunditat d'uns 4 metres i uns 16 metres de llargada per 6,5 d'amplada. Els medievals també van aprofitat aquesta cisterna per emmagatzemar l'aigua de la pluja, que hi arribava a través de dos canals a la part alta de la muntanya. Hi havia un sistema de filtració d'aigua que la depurava, i li treia les restes de fang i pedra, dipositant-se en una petita bassa de decantació, que es trobava als canals, abans d'arribar a la cisterna. Hi havia unes escales que baixaven fins al fons de la cisterna i estaven excavades a la mateixa roca.

La cisterna devia estar coberta per taulons de fusta, ja que hi ha encaixos al seu voltant, així hem de descriure una cisterna enorme tapada amb fusta, per on es podia passejar per sobre sense perill, i on l'aigua es filtrava no directament per la pluja, sinó a través de canals que depuraven l'aigua. A més l'aigua mai baixava molt ràpid, ja que una sèrie de graons excavats feia que es frenñes la seva velocitat.

Premsa de vi

Entre la cinglera de ponent i la cisterna es troba una àrea de premsa i emmagatzamatge de vi. Aquesta àrea és d'època alt-medieval. És una zona bastant gran, que es troba sobra la roca allisada, en ell s'hi troba la premsa i el celle.

El celler, que es troba a prop de la cisterna, tenia cubetes circulars i basses per conservar el vi. En aquesta part, junt amb el granes, separaven la part jussana, o del poble baix, amb la dels sobirans, podem deduir que molts pagesos es dedicaven a la vinya i que el vi era un element bàsic de l'economia de l'Olèrdola medieval.

El graner

A la zona meridional de la canalització de l'aigua de la cisterna trobem diferents estructures aleatòries, entre elles sitges. En aquesta plataforma hi trobem agrupades una 7 sitges que consustirien amb el graner medieval.

Aquest gra emmagatzemat, junt amb altres sitges disseminades per tota la ciutat, s'utlitzarien pel consum intern de les classes productives, pel comerç o com a reserva en temps de caresties.

Les sitges estaven cobertes amb lloses de pedra o tapes de fusta, amb una profunditat de 2 a 3 metres. Aquestes estaven rodejades per canals perquè no hi entrés humitat a dintre. A tot Olèrdola s'han torbat unes 80 sitges, entre privades i públiques, 60 de les quals es troben dintre la ciutat.

Aquestes sitges no sols servien per guardar el gra excedent per èpoques dolentes, també els pagesos les tenien en llocs amagats per no haver de tenir que pagar al senyor feudal una part de la collita i així fer veure que havien produït menys, el producte amagat s'utilitzaria per un ús personal o per vendre.

Cases medievals

La partu urbana de la ciutat medieval la trobem a la zona interior del recinte emmurallat, entre els segles X i XII. Les vivendes medievals, a prop de la pedrera, s'assemblen als ibers en quan a tècnica constructiva. Aquestes cases tenien un paviment de terra i les seves parets eren de pedra en sec o parets d'argila i troncs. A dins hi tenien llar de foc fetes amb argila endurida i era normal que hi tinguessin sitges per guardar el gra excavades a la roca i una espècie de piques algunes amb desguàs. Els sostres solien ser de palla o de fusta, aprofitaven la roca i la muralla també per fer-les servir de parets.

Hi ha unes cases rectangulars situades entre la pedrera i la cisterna que tenien les parets fetes de troncs de fusta alienats.

Algunes de les cases podien tenir una habitació en una part alçada que s'hi accedia amb escala, altres més pobres eren d'un sol pis o amb les habitacions diferenciades de la cuina-menjador-rebost.

A fra dels murs es va crear un altre barri amb les cases situades en dos plataformes diferets, separades per la fondalada de les Feixes, on puja la carretera actualment, les cases allà es fan exacavades parcialment a les roques, no tenien uns carrers definits ja que aprofitaven l'orografia del terreny.

Així podem dir que la ciutat d'Olèrdola estava formada per cases construïdes aprofitant els recursos naturals i l'Orografia, amb uns carrers no molt definits que podeine arribar a ser, fins i tot, caòtics.

Església de Sant Miquel

La construcció que encara ara aguanta és la església de Sant miquel. Aquesta església está situada en un lloc visible, ja que a el cristianisme li interessava així, havia de ser un símbol pel poble i arribar a tots.

Hi va haver dos temples diferents, un d'inicis de segle X, i l'altre de finals del mateix segle a causa de la destrucció per ratzies musulmanes. La primera va ser manda construir pel comte Sunyer en el 929 i era una església petita, constava d'un absis, un arc de ferradura que separava l'altar de la nau i una petita nau. Una vegada feta de nou l'anteior absis passa a ser la sagristia.

Aquesta primera església va ser destruïda per Al-Mansur en les seves ratzies possiblement entre el 978-985. La nova església s'aixecà al 992 sota la mateixa abvocació de Sant Miquel i Sant Pere. Feia 26 metres de llarg ambv comparació amb els 12 que feia abans. La porta s'obria a la part meridional, hi havia també una capella lateral, a dalt de la façana i tenim una finestra germinada amb capitell d'estil corinti i cal destacar la porta dovellada típic element del romànic. El sostre era de fusta, però després de la incrusió almoràvit en terres catalanes el 1103 es va substituir per una coberta de canó, a dins i podem trobar una volta de mig punt sustentada per arcs. De la darrera reforma romànica, després de la incursió, seria el cimbrori i sobre d'aquests s'aixecava el campanar d'espadanya.

Entorn de l'església hi ha la metropolis, formada per tombes antropomórfes, aquestes representen la forma estilitzada d'un cos excavat a la roca.

Castell Medieval

Es troba a la zona més alta per poder tenir una millor visibilitat, que era el que interessava per poder vigilar el territori. Hi ha una talia romana, que es conservà a l'Edat Mitjana, de forma rectangular i de 7 metres per 5 metres, amb murs de 1,45 metres. Al costat hi trobarien el "castell d'Olèrdola".

No és conserva molt actualment, però hem de suposar que era una construcció molt alta i gran. No ens hem d'imaginar un castell típic de pel·lícula, ja que normalment s'utilitzen models de la baixa edat mitjana. El astell tenia una funció defensiva i contava amb una torre de defensa fortificada amb una sala a l'interior, que en aquest cas feia 19 metres X 7 metres, i una habitació pel seu propietari.

Al voltant del castell devia haver-hi habitatges pels milites que podien ser uns 7 o 10, el castell va ser el primer habtitatge dels senyor d'Olèrdola, però després amb l'acumulació de castells la devien deixar a algun veguer o castlà perquè se n'encuides, mentre ells es trobaven al gran castell de Sant Martí.

Font

Hi havia una font d'on extreiuen l'aigua els seus habitants, a part de la cisterna. A aquesta s'hi accedia per un camí esglaonat retallat a la roca. Per aquest camí es podia accedir a la ciutat sense passar per la porta principal i sortint d'allà s'arribava a la vall i als camps de cultiu.

Pla dels Albats

El turonet que hi ha davant de la muralla d'Olèrdola se l'anomenava Pla dels Albats, ja que allà s¡'hi troba una gran necròpolis de tombes antropomorfes de nens. En aquesta zona hi trobem la capella de Santa Maria i també cases medievals ja que estava situat al barri extramurs, degut a l'època medieval no es dividia entre zona urban i sacra.

La necropolis no sols té infants, també hi ha adults i jovers però en la seva majoria són albats (nens que encara no han estat batejats), ens pot donar una idea de la mortalitat de naixement.

Fonts Utilitzades

MOLIST I CAPELLA, Núria. Olèrdola (guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya), museu d'aqueologia de Catalunya, Ed. El Mèdol, Tarragona 1999.

RIPOLL, E. Olèrdola. Història de la ciutat i guia del conjunt monumental i museu monogràfic, diputació de Barcelona, Barcelona 1977.

VVAA. Catalunya Romànica, Vol XIX: el Penedès. L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1992. Olèrdola: Pàgs 133-147.

CAMPMÀS, J. La creació d'un Estat feudal. L'alta Edat Mitjana (segles XI-XIII). Ed. Barcanova S.A., Biblioteca bàsica d'història de Catalunya, Barcelona 1992.

AVENTÍN, Mercé i SALRACH, Josep M. Història Medieval de Catalunya. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona 1998.

Oriol Tutusaus i Llanas

Historiador